Les pàgines que més visito són el facebook i el youtube, em semblen molt entretingudes, al facebook i ha moltes coses per fer, et pots relacionar amb els amics, veure fotos... i en el youtube i passo estones mirant videos de qualsevol cosa, normalment hi fico música que l'escolto mentres estic al facebook.
El que no m'agrada d'aquestes dues pàgines es que, en el facebook poden posar fotografies que no m'agraden o que no vull que les vegi ningú, i del youtube el que no m'agrada es que a vegades els videos triguen molt en cargar-se i a vegades mentres navegues per una altra pàgina es bloqueja.
26 de maig del 2010
L'amistat.
L'amistat és un concepte molt bonic, quan les persones s'entenen entre elles clar.
L'amistat consisteix en aguantar als teus amics, en tots moments, els bona i els dolents, estimar-los tal i com són, amb els seus defectes i les seves virtuds, ajudar-los en els seus dubtes, no presionar-los i si s'equiboquen i cauen, ajudar-los a aixecar-se.
L'amistat es basa en la confiança, la confiança de poder explicar a algú totes les teves coses, i que l'altre t'escolti, t'aconselli i t'aguanti, un bon amic mai et fallarà i a mida que va passant el temps ens anem donant conta que les persones amb les que podem compartir-ho tot, que de veritat són els nosltres amics i no ens fallaran en cap moment, es conten amb els dits d'una sola mà.
L'amistat consisteix en aguantar als teus amics, en tots moments, els bona i els dolents, estimar-los tal i com són, amb els seus defectes i les seves virtuds, ajudar-los en els seus dubtes, no presionar-los i si s'equiboquen i cauen, ajudar-los a aixecar-se.
L'amistat es basa en la confiança, la confiança de poder explicar a algú totes les teves coses, i que l'altre t'escolti, t'aconselli i t'aguanti, un bon amic mai et fallarà i a mida que va passant el temps ens anem donant conta que les persones amb les que podem compartir-ho tot, que de veritat són els nosltres amics i no ens fallaran en cap moment, es conten amb els dits d'una sola mà.
25 de maig del 2010
Amaral.
És un grup musical de Zaragoza, els seus components són: com a vocalista i compositora Eva Amaral, i com a guitarrista i també compositor Juan Aguirre.
L'estil de música que canten és pop-rock, encara que jo ho considero totalment pop.
L'any 1996 es van traslladar cap a Madrid per començar a grabar el primer disc, al 1997 van firmar amb la productora Virgin-EMI i al 1998 va sortir a la venda el seu primer disc, el qual el van anomenar "Amaral".
Els discs que més exits van tindre van ser "Estrella de mar" (2002), i "Pájaros en la cabeza" (2005), a mi també són els que més m'agraden.
I les meves dues cançons preferides són: Al final i Kamikaze.
Al final.
El mismo camino que nos ha visto crecer,
el mismo camino que nos une y nos separa.
el mismo que un dia sueño vuelvo a recorre,
el mismo, los mismos no quiero q cambie nada.
las mismas palabras que me unieron ante ayer,
las mismas palabras que nos juntaran mañana.
los mismos sentidos que ahora vuelven a encender,
aquellos recuerdos que ahora me atan a tu espalda.
La vida no fue igual sin ti, sin ti la vida ya no es nada.
de que me serviria vivir, si al final no te encontrara.
Nos prometimos junto al mar nunca cambiar.
y aquellas olas hoy ahogaron las palabras.
ahora que todo vuelve al fin a su lugar.
desde esta playa, ganaremos mil batallas.
desde hoy y por siempre.
Mis amigos sois el fuerte, junto al alma de mi suerte
La vida no fue igual sin ti, conmigo aqui no estaras solo.
ya se de que sirvio vivir, si al final lo tengo todo.
Kamikaze.
Para ahuyentar la soledad
Para espantar la decepción
Porque estas ansias de vivir
No caben en una canción
Porque no importa el porvenir
Creímos en el Rock & RollPor eso estamos aquíEquivocados o no
Y dime si sientes lo mismo
Y dime si estás conmigo o contra mí
Porque la misma confusión
Que sientes tú la siento yo
Yo me limito a seguir
La ley de mi corazón
Y dime si sientes lo mismo
Y dime si estás conmigo o contra mí
Porque estas ansias de vivir
No caben en una canción
Porque no importa el porvenirCreímos en el Rock & Roll
Un vuelo kamikaze a la eternidad
La estela de su paso quedará
Y dime si…
| http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" type="application/x-shockwave-flash" bgcolor="#000" width="328" height="94" src="http://www.esnips.com//escentral/images/widgets/flash/esnips_player.swf" flashvars="theTheme=silver&autoPlay=no&theFile=http://www.esnips.com//nsdoc/092dd409-5c28-4584-9f49-34c6e5e3ed31&theName=kamikaze&thePlayerURL=http://www.esnips.com//escentral/images/widgets/flash/mp3WidgetPlayer.swf"> | |||||
|
4 de maig del 2010
EL GALL.
El gall (Gallus gallus), és un ocell domèstic; la femella s'anomena gallina. Probablement deriva del gall de Bankiva que és considerada l'espècie salvatge que originà l'actual gall domèstic.Les proves recents demostren que la domesticació del gall ja havia començat fa més de 10.000 anys al Vietnam. Segons les cròniques de Tuthmosis III, "l'ocell que pon ous cada dia" arribà a Egipte com un tribut de la terra entre Síria i Shinar, és a dir, Babilònia.Els galls no surten a l'Antic Testament.
Els galls són considerats omnívors, en estat lliure graten el terra constantment buscant llavors, insectes o animals més grans com alguns rèptils o ratolins joves.
El gall és una au de corral criada per la seva carn (i pels seus ous en el cas de la femella, la gallina). La gallina es distingeix del mascle perquè és més petita de mida, té la cresta més curta i no té esperons. Es poden classificar les diferents races de gallines en espècies salvatges i espècies domèstiques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
